Història   Al municipi de Museros, es coneixen diversos punts amb vestigis que es poden atribuir al període de plena romanització a les vil·les rústiques, i també, s’han trobat restes de la romanització a la bassa de Garró al nord-oest de la Marta a la caseta dels Pels, al xopar, a la Huitena, a la lloma de Montalar, al mas del Palmiter i a la pinada del Tort.   L'origen de la actual localitat es islàmic. La torre de Museros fou conquerida per Jaume I pel juny de 1235. Després de la conquesta, fou donada a l'orde de Sant Jaume que li va concedir carta pobla a fur de València el 1279.   Posteriorment, el 1553, l'orde de Sant Jaume va atorgar nova carta pobla, encara que es reservà el castell, els forns i l'església.   També s’ha d’assenyalar que al llarg del temps depengueren de Museros Emperador, Cases de Bàrcena i Macarella. El terme d’Emperador li va se annexat l’any 1978, i es va segregar novament el 1985.  Als seus carrers, podem trobar la història projectada en el seu patrimoni municipal, com ara:  Església parroquial de l'Assumpció  Masia de Sant Onofre Ermita de Sant Roc Casa jardí de Teodoro Llorente I d’altres llocs d'interés que trobareu: ací



Economia

Museros s’estén al sector septentrional de la comarca de l’Horta Nord, a la plana al·luvial regada per la sèquia de Montcada i per diversos pous.



La seua economia, encara que tradicionalment va estar centrada en la agricultura, en l'actualitat només ocupa al 6,2% de la població activa. De les 1.115 ha de conreu, només 53 són de secà (50 ha de garrofera) i la resta de regadiu, predominant els cítrics (926 ha, 700 de taronger) i les hortalisses (136 ha).

El regadiu (un 90% dels conreus) ha estat incrementat amb la perforació de nous pous; l'horta tradicional està dedicada al conreu intensiu d'hortalisses, amb alguns sectors de tarongers, però als regadius nous aquest predomina totalment, fins a constituir un veritable monocultiu. El secà, en regressió, és dedicat a garroferes,
oliveres i ametllers. La terra està molt repartida, i el 89% és conreada directament pels propietaris.

La ramaderia està formada bestiar boví i porcí, a més de granges avícoles. Un 51,8% de la població es dedica al sector serveis, un 14% a la construcció i un 28% a la indústria. La indústria ha adquirit un gran dinamisme amb la construcció dels diferents polígons industrials, amb fàbriques diverses, indústries metal·lúrgiques,
alimentàries, magatzems de fruita, construcció de maquinària, fusta i paper.

Nucli urbà

El nucli urbà s'estructura al llarg del carrer Major, que enllaça amb el camí que condueix a la carretera de Barcelona pel carrer Nou. Prop del carrer Major es troba la plaça del Castell, lloc on es va originar la vila i on es troben l'església i  l'ajuntament, i també d’altres llocs tradicionals com el carrer del Forn o de la Carnisseria. L'extrem occidental enllaça amb l'ermita de Sant Roc.

Festes

El municipi celebra les seues festes patronals en honor a  la Mare de Déu de l'Assumpció, el 15 d'agost, i a sant Roc, el 16 d'agost. Un  altre dels esdeveniments tradicionals que cal destacar és el festeig taurí del 14 d'agost.

A més d’aqueixos actes festiu s’ha de destacar el dia de Sant Vicent Ferrer en el qual es realitzen nombrosos actes religiosos i populars.

Demografia



Quanta la seua demografia, el municipi de Museros destaca pel seu important creixement en les últimes dècades i per la continuïtat en l'augment de població.

El 1510, Museros concentrava unes 40 famílies, i el 1572, ja n’eren 53. En 1713, hi havia 475 persones aproximadament, i en van augmentar a 650, el 1787, i a 1.261, el 1877. El 1900, la població era superior a 1.500 habitants, i a partir d’aqueix moment, el creixement va ser molt ràpid, fins arribar als 4.000 habitants ja el
1981, i una població de 6.200 habitants, el 2016.

La gran majoria dels habitants es concentren a la vila i sols un centenar de persones resideix a habitatges repartides pel municipi.

Actualment, d’acord amb les xifres de 2016, Museros té una població de 6.200 habitants, i es pot considerar un poble modern i ben comunicat per carretera i ferrocarril.