El més freqüent i conegut és el de l'estirada i  el de la sirla o robatori amb intimidació, en el qual s’utilitza, normalment, una arma blanca (navaixa, ganivet, etc.).

Al primer d'aquests, se li pot fer front si es camina per la vorera i  si els objectes (bossa de mà, maletí, etc.) es porten pel costat de la paret, i sempre que es puga, en direcció contrària a la circulació dels vehicles. Igualment, és aconsellable no ostentar les joies que puguem portar al coll (collars, cadenes, etc.).

Quant al segon, és recomanable caminar sempre per zones transitades. Si ho fem en hores nocturnes, cal anar per carrers il·luminats i, si és possible, acompanyats. Quan sospitem que una persona intenta cometre sobre nosaltres un acte delictiu, una acció que normalment dóna bons resultats és mirar-lo directament als ulls, sense apartar la vista d’ell. Si a pesar d’això intenta atracar-nos, tindrem una visió perfecta de la seua cara i podrem descriure-li-la, posteriorment, a la Policia.

No obstant això, si som víctimes d'un delicte d'aquests tipus, és recomanable memoritzar el major nombre possible de dades de l'autor o dels autors, com raça, pèl, alçada i vestimenta. En cas que haja utilitzat algun tipus de vehicle, és molt convenient recordar la marca, el model, el color i la matrícula; com també, signes distintius: colps o abonyegaments, adhesius, etc. És molt aconsellable que quan sofrim un robatori d'aquestes característiques es telefone immediatament a les forces i cossos de seguretat: Policia Local, Guàrdia Civil o Cos Nacional de Policia.

 Hi ha unes pautes de comportament per a fer més difícil la visita dels amics de l'alié al nostre domicili, quan no hi som:

• No comentar a persones desconegudes la nostra absència.
• No parlar amb coneguts sobre aquesta qüestió en públic.
• No deixar còpies de les claus del domicili en perfectes amagatalls.
• Procurar que un amic o un veí ens reculla la correspondència de la bústia.
• Facilitar un telèfon a un veí on puga localitzar-nos.
• Si és possible, instal·lar un temporitzador que encenga alguna llum de l’habitatge a determinades hores, i que pose en marxa la ràdio, per exemple.

Si en tornar, comprovem que la nostra casa ha sigut visitada pels lladregots, no tocarem res i ens dirigirem, immediatament, una vegada fet inventari dels objectes que ens falten, a les dependències policials més pròximes per tal d'interposar una denúncia, on ens informaran dels tràmits que es realitzaran.

Són un dels delictes més freqüents i, al mateix temps, que més fàcil es poden impedir. N’és suficient amb el fet de no deixar res de valor a l'interior del vehicle. Si pel motiu que siga (treball, viatge, etc.) això és impossible, és convenient que mai no quede res a la vista, però no s’haurà de guardar a l'arribada al lloc d'aparcament, sinó abans, per tal que no ens observen mentre amaguem els objectes. No obstant això, sempre serà preferible estacionar el vehicle en un aparcament vigilat.